esprémer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, espreme'l o espreme-la en comptes de esprémer-lo o esprémer-la]

1 v. tr. [LC] Prémer fortament (una cosa) per fer-ne sortir el suc, el líquid que conté. Esprémer una taronja. Esprémer un mocador mullat. Esprémer un gra, un tumor.
2 v. tr. [LC] Treure (d'algú o d'alguna cosa) tot el partit possible. Convé que espremis al màxim el teu bon moment de forma. Els governs espremen els ciutadans tant com poden.
3 [LC] esprémer-se el cervell Esforçar-se molt per trobar la solució d'alguna cosa.